La fabricació d'un objecte a través de la impressió 3d es pot aconseguir a través de 3 tècniques diferents
FDM: Tècnica més popular i que es basa en la construcció per deposició fosa.
El material comunament utilitzat en aquesta tècnica és el termo-plàstic, el qual a partir d'un rotllo de filament, alimentar una punta extrusora que va fonent el plàstic i en la seva sortida el va dipositant en una superfície a una temperatura molt inferior perquè aquesta es solidifiqui ràpidament.
La punta extrusora va seguint una trajectòria que li va indicant l'arxiu. La fabricació de l'objecte es va realitzant capa a capa
El material comunament utilitzat en aquesta tècnica és el termo-plàstic, el qual a partir d'un rotllo de filament, alimentar una punta extrusora que va fonent el plàstic i en la seva sortida el va dipositant en una superfície a una temperatura molt inferior perquè aquesta es solidifiqui ràpidament.
La punta extrusora va seguint una trajectòria que li va indicant l'arxiu. La fabricació de l'objecte es va realitzant capa a capa
SLA: Tècnica basada en la solidificació mitjançant llum òptica.
És una tècnica més avançada que la de FDM i permet la fabricació d'una capa completa per unitat de temps, és a dir, mitjançant la projecció de la silueta d'una capa completa sobre una superfície transparent, solidifica només la part il·luminada utilitzant per a això foto- polímers que reaccionen quan els són aplicats una llum a una determinada longitud d'ona passant d'un estat líquid a sòlid.
És una tècnica més avançada que la de FDM i permet la fabricació d'una capa completa per unitat de temps, és a dir, mitjançant la projecció de la silueta d'una capa completa sobre una superfície transparent, solidifica només la part il·luminada utilitzant per a això foto- polímers que reaccionen quan els són aplicats una llum a una determinada longitud d'ona passant d'un estat líquid a sòlid.
SLS: Tècnica basada en la sinterització mitjançant làser òptic.
Encara que existeixen diverses subtécnicas SLS, la més comuna és l'ocupació d'un làser que va solidificant un polímer en forma de pols i unint les molècules veïnals en la seva trajectòria. La construcció és similar a la de l'FDM però els seus resultats són més precisos.
Encara que existeixen diverses subtécnicas SLS, la més comuna és l'ocupació d'un làser que va solidificant un polímer en forma de pols i unint les molècules veïnals en la seva trajectòria. La construcció és similar a la de l'FDM però els seus resultats són més precisos.
Un arxiu tridimensional, en funció de la tècnica emprada, conté la informació de com s'ha de construir l'objecte. Per a la seva construcció, l'objecte tridimensional se subdivideix en rodanxes (el que s'anomena la informació de capa), és a dir, imaginem a una taronja a la qual li anem donant talls paral·lels i cada tall té una alçada de 10 mil·límetres, doncs bé, si l'altura de la taronja és de 10 centímetres, tindríem 100 rodanxes. La unió de totes les rodanxes formaria l'objecte complet.
Aquest procés és el que en impressió 3d es diu Slicing, i és el procés que permet preparar un arxiu tridimiensional per a ser enviat a una impressora 3d.
No hay comentarios:
Publicar un comentario